Debat

Durant aquest temps s’ha anat evolucionant (ho podeu observa en el desenvolupament dels mapes) i com hem arribat fins aquí?:
Una d’elles ha estat un debat molt profitós on els meus companys i jo hem fet aportacions i arguments del tema en concret: “Ciència, tecnologia i societat:nous interrogants a la psicologia” i “Educació i tecnologia: fonaments teòrics” desprès hem desenvolupat una síntesis i hem fet per últim el mapa augmentatiu.

Os envio les meves intervencions:

1ª) Premissa: l’ús de les TIC des d’una perspectiva socio-constructivista construeix un reforçament al coneixement.
L’aprenentatge és el resultat dels processos cognitius individuals i per mitjà d’ells podem reestructurar i assolir informacions que desprès aplicarem a diferents contextos. Aprendre no es nomes assolir nous coneixements, també és consolidar, organitzar, eliminar coneixements que ja tenim, i tenim en compte que sempre es desenvolupa en un marc social (context). Per tant des d’aquesta perspectiva els estudiants es poden recolzar amb les TIC ja que reforcen l’activitat formativa i la construcció personal de coneixements. Les activitats es poden presentar contextualitzades, en situacions concret es, riques en recursos, amb mes motivació i molt sovint es dona en entorns col·laboratius .Crec que les TIC s’han d’ensenyar transversalment (primària i secundària) i des de l’àrea de tecnologia (en el cas de secundària), començar alfabetitzar en TIC és fonamental avui dia.
Aquestes noves tecnologies influeixen de manera significativa en tots els nivells del mon educatiu, i aporta un enriqueix des d’una perspectiva constructivista.

2ª) Apareix un nou rol del professor: el de mediador (a mes dels que ja té)
Amb tot el que he llegit amb els documents i amb les aportacions dels companys per a mi el rol i l’essència del professor ha canviat i continuarà canviant. L’activitat del professor s’ha centrat en el desenvolupament personal dels estudiants i assolir amb èxit els aprenentatges però tot això ha anat canviant, primer les biblioteques, els llibres de text, els mitjans de comunicació social (televisió,...), els videojocs i actualment l’internet, tota la informació està mes a prop als estudiants i els hi dona moltes visions i perspectives. Per tant els professors ja no poden fer llargues exposicions teòriques sobre temes que ja poden conèixer o saber d’una manera molt mes senzilla ja que l’internet els hi facilita. Llavors el professor deixa de ser el principal transmissor de informació als alumnes i es converteix en mediador intermediari entre la cultura i els estudiants, en un gestor de coneixements que orienta als aprenentatges (tant de forma de grup com individual), amb els recursos educatius ja siguin presencials o virtuals, orienta als alumnes a l’accés dels canals informatius i comunicatius del ciberespai , fa una avaluació formativa, motiva, etc. Ha de tenir una autoritat reconeguda pels estudiants i fomentar un clima de confiança i diàleg. Evident ha de tenir també recursos i una formació adient a les necessitats actuals.
Per tant el nou rol que te el professor és el de mediador, compaginant el ser científic, tècnic, tecnòleg o artista.

3ª)Les noves tecnologies poden ser una via per millorar la qualitat de vida.
Pa o bit ? poden anar complementariament.
Parlar de les TIC a l’ Africa , per exemple, pot semblar incoherent ja que la gran majoria dels habitants amb prou feina poden sobreviure i en molts casos els manca electricitat i les comoditats bàsiques. Però les TIC poden ser una via per millorar la qualitat de vida d’aquests habitants. Les noves tecnologies permeten accedir a la medicina i a la cultura de la salut, a millors qualificacions professionals i a millors relacions amb la família.
Crec que qualsevol esforç s’ha d’impulsar.
Per tant les TIC poden ser un motor de creixement , desenvolupament economic i social importants.

SINTESIS DEL DEBAT
Aquest debat ha estat molt diferent a altres. Ha estat un debat per a mi molt positiu i molt enriquidor.

Nova Idea: El món educatiu ha d’estar obert a tot canvi que hi hagi i vagi evolucionant i adaptant-se (encara que a vegades resulta difícil anar paral·lelament ). Un d’ells es el mon tecnològic. Aquestes TIC s’han d’ integrar a les aules i serveixin com instrument cognitiu (aprendre amb les TIC). Hem d’aprofitar les noves possibilitats que ens proporciona les TIC, d’aquesta manera anem consolidant un nou paradigma educatiu que serà mes personalitzat i centrat en l’activitat dels alumnes.
Valoració de la meva participació: La meva participació l’he feta seguint les pautes que s’indicaven. En un principi anava una mica “liada” amb tanta documentació però de mica en mica he anat organitzant la feina. L’esquema m’ha resultat molt dificultós en un principi i sóc conscient que encara em falta molt per conèixer mes aquest programa . He seguit el debat diàriament i he llegit totes les intervencions. Jo he intervingut en les carpetes de CT escola (amb tres intervencions, la transversalitat de les Tic , el rol del professor i el mapa d’aquest últim)i de Nevera Fractura (bit o pa). Penso que aquest debat es molt curt de durada amb tants temes a tractar, però la veritat que ha estat molt profitós i enriquidor. També m’ha agradat el recolzament dels companys i del consultor quan ens trobàvem apurats. Per participar al debat he cercat informacio en els materials proposats pel consultor i tambe bibliografia que he cercat jo i dades que proporcionaven els companys.
Triar companys per la seva aportació: Crec que tots han aportat molt, dir noms en concret no m’agrada però si he d’anomenar, per a mi les intervencions que han aportat la Ruser Suñer, Mario Culebras, Josep Molins i Conxita Carreras han estat molt interessants.